jueves 12 de noviembre de 2009

Si yo, tú




Si yo, tú
si caes, yo contigo
y nos levantaremos juntos
en esto unidos.

Si me pierdo, encuéntrame.
Si te pierdes, yo contigo,
y juntos leeremos en las estrellas
cual es nuestro camino.
Y si no existe, lo inventaremos.

Si la distancia es el olvido,
haré puentes con tus abrazos,
pues lo que tú y yo hemos vivido
no son cadenas...
ni siquiera lazos:
es el sueño de cualquier amigo
es pintar un -te quiero- a trazos,
y secarlo en nuestro regazo.

si yo, tú
si dudo, me empujas,
si dudas, te entiendo,
si callo, escucha mi mirada,
si callas, leeré tus gestos.

Si me necesitas silba
y construiré una escalera
hecha de tus últimos besos,
para robar a la luna una estrella
y ponerla en tu mesilla
para que te de luz.

Si yo, tú
si tú, yo también,
si lloro, ríeme,
si ríes, lloraré,
pues somos el equilibrio
dos mitades que forman un sueño.

Si yo, tú
si tú, conmigo
y si te arrodillas
haré que el mundo sea más bajo,
a tu medida,
pues a veces para seguir creciendo
hay que agacharse.

Si me dejas mantendré viva la llama
hasta que regrese,
y sin preguntas seguiremos caminando
y sin condiciones te seguiré perdonando,
si te duermes seguiremos soñando,
que el tiempo no ha pasado,
que el reloj se ha parado.

Y si alguna vez la risa
se te vuelve dura,
se te secan las lágrimas
y la ternura,
estaré a tu lado,
pues siempre te he querido
pues siempre te he cuidado.

Pero jamás te cures de quererme
pues el amor es como Don Quijote
sólo recobra la cordura, al morir
Quiéreme en mi locura,
pues mi camisa de fuerza eres tú,
y eso me calma,
y eso me cura.
Si yo, tú
si tú, yo
sin ti nada,
sin mí si quieres... Prueba.



Txus Di Fellatio

jueves 20 de agosto de 2009

Vells amics

Finalment en París ciutat de somnis, amor i llums. Decidit a quedar-m’hi una bona temporadeta vaig buscar un hostal a molt bon preu. Donada la meva gran riquesa en aquell moment el luxe era una cosa que no em podia permetre.
A l’habitació no hi havia ni tansols telèfon. Vaig haver de cridar al Jordi des de recepció on hi havia una cabina que amb tota la ferralla que duia damunt em va donar per cridar-lo i demanar-li que em cridés. Segons més tard va sonar el telèfon, vaig encarregar-li que en venés el cotxe i la casa abans de venir. Es va preocupà molt al saber que tenia els sous comtats per quatre dies més d’hostal i llavors hauria de dedicar-me a la vida de bohèmia per París. Va enviar-me alguns sous, bé prop d’uns 1000€ i vaig posar-me a buscar un petit apartament on poder viure una temporada.
Buscant en pels diaris vaig trobar un anunci d’uns tres estudiants que llogaven un pis els mesos d’estiu i no m’ho vaig pensar mica. Era un lloc un poc a les afores amb pau i a baix hi havia una plaça on de dia passejava gent i de nit obria un bar amb música en directe.
Dos dies mes tard va arribar en Jordi. Bé millor dit ell i un feix de maletes i el seu contrabaix. No havia venut la casa peso havia aconseguit llogar-la a uns alemanys.
M’esperava que aquella nit hagués estat un marató de preguntes però va ser un:
- Com va?
- Bé.
- Com ha anat?
- Millor de lo que m’havia esperat.
La resta de la nit la férem en aquell bar i inclús ens atrevirem a tocar. :)