Vells amics

Finalment en París ciutat de somnis, amor i llums. Decidit a quedar-m’hi una bona temporadeta vaig buscar un hostal a molt bon preu. Donada la meva gran riquesa en aquell moment el luxe era una cosa que no em podia permetre.
A l’habitació no hi havia ni tansols telèfon. Vaig haver de cridar al Jordi des de recepció on hi havia una cabina que amb tota la ferralla que duia damunt em va donar per cridar-lo i demanar-li que em cridés. Segons més tard va sonar el telèfon, vaig encarregar-li que en venés el cotxe i la casa abans de venir. Es va preocupà molt al saber que tenia els sous comtats per quatre dies més d’hostal i llavors hauria de dedicar-me a la vida de bohèmia per París. Va enviar-me alguns sous, bé prop d’uns 1000€ i vaig posar-me a buscar un petit apartament on poder viure una temporada.
Buscant en pels diaris vaig trobar un anunci d’uns tres estudiants que llogaven un pis els mesos d’estiu i no m’ho vaig pensar mica. Era un lloc un poc a les afores amb pau i a baix hi havia una plaça on de dia passejava gent i de nit obria un bar amb música en directe.
Dos dies mes tard va arribar en Jordi. Bé millor dit ell i un feix de maletes i el seu contrabaix. No havia venut la casa peso havia aconseguit llogar-la a uns alemanys.
M’esperava que aquella nit hagués estat un marató de preguntes però va ser un:
- Com va?
- Bé.
- Com ha anat?
- Millor de lo que m’havia esperat.
La resta de la nit la férem en aquell bar i inclús ens atrevirem a tocar. :)