Mentre vaig remant al vent

Mentre vaig remant al vent
del foc sense espurna
amb aquell record present
d'un mar sense espuma.

Endins, dels meus somnis, dorm,
algú dels set mars pirata,
amb la botella de ron.
Acabant tot al despertar.

Com el corsari
que torna al port
sense el seu somni
d'aquell tresor.

Endins, desl meus sentiments,
hi trob aquell cavaller
que en el gran enfrontament,
ell, na va saber que fer.

Com trovador
que mai escriurà
l'alba d'amor
a la seva dama.