Estirat damunt del llit, mirant la poca claror de les estrelles que es filtra per la cortina del balcó, escoltava com respiraves, havia arribat el moment... El pit em cremava i dins el meu cap volaven els records d'aquells moments en que havíem estat feliços el dos junts. Tot i així sabia que el conte de princeses havia acabat. Ja feia temps que sabia que allí dormiem més de dos: ella, jo y d'altres. No volia saber més. El que sabia amb certesa és que ha arribat el moment, el moment de partir.
Poc a poc vaig escurrir-me del llit i vaig esfumar-me pel balcó. En el jardí vaig desenterrar d'entre els rosers aquella capsa groga que me va regalar en Mariano, per si algun dia no tingés més remei que obrir-la. Qui sap?
Al garatge ja estava tot a punt, el ca i la guitarra com a únics acompanyants feia estona que m'esperaven al sidecar. Vaig agafar del armari una ampolla d'aquelles que guardavem per "ocasions especials" i una de whisky. Vaig tenir sort hi tot la moto va arrencar a la primera, gas a fons i rumb a... París, que és el que per ara em queda.
Poc a poc vaig escurrir-me del llit i vaig esfumar-me pel balcó. En el jardí vaig desenterrar d'entre els rosers aquella capsa groga que me va regalar en Mariano, per si algun dia no tingés més remei que obrir-la. Qui sap?
Al garatge ja estava tot a punt, el ca i la guitarra com a únics acompanyants feia estona que m'esperaven al sidecar. Vaig agafar del armari una ampolla d'aquelles que guardavem per "ocasions especials" i una de whisky. Vaig tenir sort hi tot la moto va arrencar a la primera, gas a fons i rumb a... París, que és el que per ara em queda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario